postpart

Perquè al nèixer un bebè també neix una mare i una nova família

Postpart

Perquè al nèixer un bebè també neix una mare i una nova família

part a casa

Parir en un ambient conegut, còmode i segur, on la mare i el bebè són els veritables protagonistes

embaràs i part

Sigues la protagonista del naixement del teu fill, de manera conscient i plena

El naixement de l’Anna

IMG_7624
Sessió Informativa
Tanca
+ info
Properament
DIESHORESMINSSEGS

El naixement de l’Anna
És dimarts, 28 de febrer, i estic de 41+5. Hem desperto molt desanimada, sembla que no pariré mai.  Porto a en Pol (3’5a) al cole. Quan arribo a casa escric un post al grup de Dona
Llum x escoltar experiències positives de parts a partir de la 41+5. Des de l’hospital on hemfeia les corretges ja m’apretaven x una inducció a la setmana 41, però hem vaig negar i vaig deixar d’anar-hi, ja que tenia clar q volia un part a casa, respectat 100% i l’únic q m’aportava anar-hi era angoixa. Els testimonis de les persones q m’escriuen a Dona Llum hem van molt bé, ploro i això m’ajuda a treure tot el neguit i l’angoixa d’aquests dies.
Al migdia vaig a buscar el petit al cole, i quan arriba en David (el meu home) de treballar
dinem tots tres junts. Ni contraccions ni molèsties, sembla que això de posar-me de part va per llarg. A les 16h anem a l’enterro d’una tieta d’en David, i a l’esglèsia tinc alguna
molèstia. Bromejo amb en David i li dic “potser hem faltava venir a missa per posar-me de
part”.
16.30h – surto abans de l’esglèsia i vaig a buscar en Pol al cole, i tinc dues contraccions
fortes (d’aquelles d’haver de parar de caminar). Anem a la plaça a berenar tots tres i en
mitja hora tinc 5-6 contraccions més q fan bastant mal. Informo a les meves meravelloses
llevadores (Marga, Paloma i Cristina) i quedem que les anirem informant de l’evolució.
17.30h – decidim marxar cap a casa. Van venint contraccions bastant seguides però curtes
(uns 30seg), però fan mal. Informem a les llevadores que sembla que això es comença a
activar. Pujem jo i el petit cap a casa mentre el meu home va a comprar el sopar, ja que
sembla q aquesta nit la passarem desperts. Les contraccions, tot i ser curtes, són bastant
potents. Vaig informant en tot moment a les llevadores. Fan bastant mal.
17.45h – Vaig a seure al wc perque és el lloc on estic millor i trec una mica de sang, sembla
el tap mucós. Els hi comento, tot és normal. Truca al timbre el meu home que torna de
comprar, però soc incapaç d’aixecar-me a obrir, les contraccions són molt seguides i no hem puc aixecar, en Pol hem diu “ja baixo jo mama” i va a obrir-lo (què valent aquest petit!,penso). Sembla que això va en serio. Les llevadores comenten que són curtes les
contraccions i segurament és prepart encara. Quan sento que diuen això li dic al meu home que si això és prepart no aguantaré el que vindrà… Ens comenten que quan nosaltrescreiem elles venen (ja s’estan preparant). En Pol està al meu costat i hem va fent abraçades i petons a la panxa perque no hem faci tant mal ???? Li deixem triar si vol quedar-se amb nosaltres o vol anar a casa dels avis. Està convençut de q vol viure el procés amb nosaltres i no vol marxar. Truquem a la meva cosina, que és qui es quedarà amb ell durant el part perque vagi venint.
18h – el meu home els hi diu a les llevadores que vagin venint perque estarem més tranquils i hem fa molt mal.
18.20h – ja ha arribat la meva cosina i està jugant amb en Pol al menjador. Les contraccions són més llargues (2min) i potents, molt potents. Les llevadores ens diuen q han sortit i saber q estant venint hem dóna més tranquil•litat. Les contraccions són molt molt seguides, gairebé no hi ha descans entre una i l’altra. Intento pilota, caminar… res, tot hem fa més mal, l’únic lloc que hem fa suportable les contraccions és sentada al wc, recolzadaendarrera.
Penso que no ho aguantaré, això és molt potent. Li dic al meu home q truqui a les
llevadores, per saber per on passen (tenen una hora o més fins a casa). No recordo q hem
diu. Noto una pressió molt forta, i noto com una membrana rodona i molt suau i llisa sobresurt. Li demano al meu home que miri per saber que és. Creu que és el cap (jo penso q es massa llis per ser el cap, però sincerament no tinc forces per replicar). En David truca a les llevadores. Els hi falta 20min x arribar. “Crec que no arribeu, que he de fer?” els hi diu amb una tranquilitat sorprenent. “Solo que no caiga la niña” li respon la Paloma. Mentre estan parlant… XOF! Explota la bossa, i ens deixa als dos ben xops. Riem. No hi pensàvem que no havia trencat aigües. Noto un moment d’alleugeriment, ja no noto aquella pressió tan bèstia. Puc respirar una mica. Necessito parlar amb les llevadores, en David posa els mans lliures i vaig parlant amb elles, els hi demano que arribin ja, que les necessito. El descans ha durat ben poc i les contraccions són més fortes i sense descans, hem fa molt mal lacadera. Crido molt, necessito cridar molt. Parlo amb la Paloma q només hem dóna missatges positius (ho faig molt bé, estic respirant molt bé…), tot això hem dóna força. Què fantàstiques són, penso.
19.40h – arriben les llevadores. La Paloma puja corrents i es queda amb mi al wc. Li apreto
la mà molt fort, això fa molt mal. Puja també la Marga. Per fi estan aquí amb mi. La Marga
hem comenta que escoltarem el cor de l’Anna x saber q tot està bé. El sentim. Perfecte tot
està bé, penso que vull que acabi ja… Mentre la Marga està amb mi al lavabo, en David i la
Paloma preparen la nostra habitació amb la cadira de parts. La Marga hem comenta q hem
d’anar a l’habitació, ella m’ajuda. Quin mal més bèstia que fa, sembla que m’hagi de trencar en dos, la Marga hem recorda que això es que l’Anna ja va baixant. Penso “sí, és veritat, pero vull que surti ja, no puc més”, però realment no tinc forces per dir res, només per cridar. Noto la pressió del cap, penso que és molt bèstia això i dic que ja no puc més, q hem moriré, crido amb totes les meves forces. La Marga, sempre tant sàvia i dolça, hem diu que això vol dir que ja falta poc pel final. Té rao! Estic sentada a la cadira de parts, recolzada sobre en David, però se m’adorm el braç i ja no estic bé així. Hem proposen posar-me de peu i jo dic que no m’aguantaré, estic esgotada. “Tranquila, en David t’agafa”. I així ho fem, en poques apretades surt el cap de l’Anna. Guau! Quin descans deixar de notar aquella pressió. Algunes contraccions més (crec q poques, però el cocktail hormonal no hem deixar recordar amb claredat molts detalls del procés) i acaba de sortir l’Anna (son les 20.06h). La Marga l’agafa i me la posa a sobre. “Està bé, està bé?” Es el primer q demano. Sí. Està tot bé. Ens estirem les dues al llit.
Uauuuu, ja la tenim aquí, penso que és molt bèstia el que acabo de viure!
Necessito uns moments per situar-me i ser plenament conscient del que acaba de passar.
Res ha estat com esperàvem (piscina de parts, música que tenia preparada, espelmes…)
però tot ha estat com havia de ser (respecte, amor, acompanyament, empoderament…).
Hem aconseguit el part que volíem, gràcies dones meravelloses. Us estarem agraïts
infinitament ????