postpart

Perquè al nèixer un bebè també neix una mare i una nova família

Postpart

Perquè al nèixer un bebè també neix una mare i una nova família

part a casa

Parir en un ambient conegut, còmode i segur, on la mare i el bebè són els veritables protagonistes

embaràs i part

Sigues la protagonista del naixement del teu fill, de manera conscient i plena

La Maya arriba

IMG_7624
Sessió Informativa
Tanca
+ info
Properament
DIESHORESMINSSEGS

 

La Maya arriba
La sorpresa de l’estiu 2014 es va fer ben real a finals de març. Ja portava una bona panxa i tenia ganes que arribés, sobretot gens de ganes que passes massa de la data teòrica fixada de naixement.
El part estava previst a casa de la meva mare, a Flaçà, dos carrers més enllà de la Marga. He de dir que és un luxe tindre-la al costat! i la mare al a casa!
Ja abans d’estar embarassada, volia un part a casa. Moltes dones del meu voltant, quan jo era petita, han parit a casa i sempre m’ha semblat el normal. Per a mi anar l’hospital és quan hi ha alguna patologia. És més, em feia por, que si anés a l’hospital, el meu part no anés bé!
Em trobava tan bé (a part del moviment reduït que et fa tindre una panxa enorme) que no em pensava que ja estava a punt. M’havia preparat els ingredients per fer un pastís per quan em comencessin a vindre les contraccions, per entretenir-me una mica i fer passar l’estona. Em van convidar per anar el diumenge a celebrar un aniversari i el dissabte vaig fer el pastis per portar-lo allí dient-me que el dilluns ja tornaria a comprar el que em fes falta. No vaig arribar a poder anar a l’aniversari…:).
La nit del dissabte al diumenge (la nit del canvi d’hora, i per tant conto en hores “velles”). Vaig començar a sentir (per fi!!) contraccions, com dolors de regla que venen a ritme. Eren les 4 i em vaig dir que si realment estava començant el part, doncs valia més intentar dormir una miqueta… Vaig quedar-me al llit un parell d’hores, però no aconseguia dormir. A les 7, vaig pujar a la sala de bany per posar-me a la banyera de casa pensant que llavors les estirades es farien més lleus. Jeje, doncs, va ser el contrari. Al cap de poquíssima estona em començaven a venir contraccions més fortes ara ja no eren com dolor de regla, era tota la panxa, de dalt a baix que treballava. Ara ja impossible de fer un pastís!..com que havia escoltat dones que anaven a passejar amb contraccions, doncs, em pensava que tb tindria una bona estona!
Abans del part tenia dues coses en la ment que volia fer durant: No tancar mai la boca (li vaig dir a en Gil que si em veia amb la boca tancada m’ho digués!) i l’altra, que em va ajudar molt i molt, era fer espai mentalment al meu cos. Obrir una canal de pas, sobretot no tancar-me!
Crec que eren les 7:30 quan li vaig demanar a en Gil de trucar a la Marga. Els minuts que hi havia entre contracció i contracció ja no me’n recordo. En tot cas, ella estava tranquil·la, va aparèixer al costat de la banyera al cap de poc. El temps em passava volant! Les contraccions em passaven cridant fort. Si bufava, tancava la boca i em marejava. Notava molt quan m’havia de preparar i moltes vegades era la Maya, que al moure’s em feia vindre una contracció. No em pensava que es notés tant el bebè durant el part! Com treballava ella també, com pedalava!. En Gil estava allí, I la Marga anava vinguen per controlar que tot anés be. Em demanava si havia trencat aigües, però jo no ho sabia, així que suposava que no. Al cap d’un parell d’hores més vaig demanar ajut per sortir de la banyera, que si no sortia en aquell moment, no sortia més (es massa estreta per parir). Em sembla que eren cap a les 12. Vaig fer algun intent de canviar de posició, cadireta de part o en un tamboret, de fet, em costava massa aixecar-me del terra on estava agenollada. El final va arribar la pilota de pilates la qual no vaig deixar anar més fins al final. A les contraccions hi enfonsava la cara I algun crit ressonava dins la pilota. La Marga estava al costat, seguda amb mi a terra. Veure-la allí amb un aura de calma, em feia estar tranquil·la també. Estava molt contenta per mi, de notar que no em feia por sentir el dolor fort de part. Normalment quan saps que et vas a fer mal, un s’espanta, o té por. Doncs parint res d’això!..
La Paloma va arribar també, ja estàvem a punt per la festa. Entre les contraccions em sentia molt serena. Com que no sabia quan de temps podia durar aquesta sensació brutal, vaig intentar menjar un plàtan. Per si de cas anava per llarg, havia d’agafar forces!!…Al final, el que em venia més de gust era suc de préssec.
En un moment la Paloma em va dir que ja estava en el més intens del part, I em vaig dir que si això era el més fort, doncs ja em podia quedar tranquil·la!. Quan la Marga em deia que devia estar passant pel canal i havia d’escoltar els batecs del bebè cada cop més a baix, que bé!!! No se si faltava poc, però almenys faltava menys:)!
Al cap de res, ja em deia la Marga que notaria una pressió forta al cul, doncs ja es pot imaginar on esta el cap del bebè!. En el moment que tenia ganes de pressionar, sabia que estava en l’últim tram del camí!. Ara més que mai, relaxar el cos, fer espai I endavant!…al cap de res ja estaven tots a la sala de bany (bastant petita). En Gil inseparable al meu costat, el feia servir de cambrer de suc de préssec o per recolzar-m’hi. La Marga em va recollir el cabell que se’m va desfer, ho vaig trobar un gest molt tendre. Tb vam convidar a la meva mare a entrar. La veritat, si no m’haguessin demanat si volia que vingués, no hi hagués pensat més. Ara venia “l’aro de foc”, que a mi em feia bastant respecte…i mira, al final, clar que es nota, però tampoc era insuportable. També et fa saber que tens el caparró allà!…i al cap d’uns instants el plaer de notar-la sortir, uau, ja estava!.. Quina sensació més enorme!
A partir d’aquí ja ets un altra persona:). Mai oblidaré els primers moments de veure la Maya. Primer la vaig sentir com gemegava, i de seguit ja la tenia a sobre. Tota feta…al punt!…La companyia de les llevadores durant el part em semblava important i reconfortant, però ara, és quan les necessitava més. De seguit embolicar-nos, cuidar-nos,
felicitar-nos! Que bé!
A partir d’ara cada instant es una sorpresa. Com et mira el bebè, la sensació de tindre encara el cordó que et surt de tu lligat a ella, com de sobte escala la panxa per trobar la teta, com beu, com dorm, la pell tan suau.
L’últim plaer del part, quan et surt la placenta, m’indicava que ara començava el descans i la recuperació. Eren les 15:30, per tant en hora real les 14:30.
Més tard em vaig adonar que els de casa feien pipí al terrat i anaven al lavabo a casa dels veïns, no hi havia pensat en això!
El pastís. Doncs la meva mare li va posar una espelma amb el numero 0 I ens el vam menjar aquell dia. L’Alfredo, la parella de la meva mare va tornar a la tarda, li havia demanat de marxar quan comencés el part. Ara ja estàvem tots a casa!
El meu postpart va ser molt bonic, tot i estar 4 o 5 dies estirada, perquè tenia la vulva molt inflada i una pelada que em picava al anar al bany. L’estrip que tenia al perineu, ni me’l notava. Feia pipi sota la dutxa I aixi em coïa menys. Ja cantava victòria pq no em van sortir morrenes, però al final em van sortir al cap d’una setmana i encara en tinc una mica (Per a mi lo pesat del postpart).
No moure’m del llit i estar amb la Maya tota l’estona era pura satisfacció. De tant estar estirada o mig ajaguda se’m van adolorir tots els ossos, sobretot intentant que ella estigués còmode quan mamava. No li vaig voler posar bolquers i quan va fer la primera caca, ens vam passar mitja hora traient-li aquella pasta enganxifosa d’ella, d’entre els ditets del peu i de la meva panxa.El primer cop que la vaig deixar sola 5 minuts mentre em preparava alguna cosa per esmorzar em vaig sentir horrible quan va plorar pq es va despertar sola.
Les famoses visites. Si, sobretot que siguin curtes, i vull dir curtes de 5 o 10 minuts. Al cap d’una setmana durant un dia, vaig deixar a la Maya a la mare d’en Gil i a en Gil cada vegada que estava desperta pensant que és quan estava bé i a gust. Aixi em podia dutxar, sortir al terrat i menjar. Al final del dia, casi em poso a plorar pel temps que havia perdut amb ella i perquè no m’havia vist pq sempre tenia algú altre al davant. Després em vaig tornar a amagar a la meva cova amb ella i les visites m’eren igual. En canvi les visites de les llevadores eren una alegria. Sempre t’agrada sentir que el granet que li ha sortit no és res, i que és normal el que és normal. Merci!
Que segueixi sent els parts normal quan són normals!