Naixement d’en Lluc a casa

 Escollir l’amor enlloc de la por és el que ens va dur fins a l’Equip Mudra. Un gir cap a la confiança, l’entrega plena i la llum en el meu segon embaràs. Des del primer moment se’ns plantejava una oportunitat fantàstica per viure novament aquest procés, ara sí, ben acompanyats, permetent reviure i reaprendre, entendre i col·locar vivències, seguir informant-nos i compartint rodejats d’amor i una atenta mirada.

L’ acompanyament de l’Equip Mudra ha facilitat una de les millors experiències de les nostres vides. Un part a casa increïble, un naixement fluid, seré, íntim i sanador. Pura vida, màgia i consciència. Potència d’amor. Confiança que esdevé cos. Pensaments que es fonen. Camí precís, segur, en pau. Les llevadores m’ajuden sobretot a permetre’m que el part succeeixi, sense interrupcions ni entrebancs. No fan res, només m’ajuden a ser forta, a creure que és possible, a connectar plenament amb el meu poder. Estem tots connectats i ens sentim cuidats, estimats. Per fi arriba el moment, i com un coet arriba el nostre bebè, i nosaltres novament amb ell renaixem també i tornem de nou i d’una manera diferent a la VIDA.

 Teníem l’avantatge de ser la segona vegada que transitàvem aquest procés, molta part de la feina ja l’havíem començat feia 4 anys amb en naixement del nostre primer fill, i ara teníem tot el que necessitàvem per aprofundir en aquesta transformació de vida, i fer-ho de la manera que desitjàvem, sense pors ni dubtes, només confiant i entregant-nos plenament. I així va ser, un bon dia de Reis, el mateix dia que sortíem de comptes, en Lluc va anunciar que la festa començava, i amb un breu treball de part es va fer camí per arribar plegats a l’expulsiu, on sorprenent-nos amb només 3 contraccions va ser fora del meu cos, d’una manera tan fàcil i orgànica que mai havia experimentat abans en res en la vida. El millor regal va ser poder-ho viure tot sols, a casa, normalitzant la fisiologia del part i creient en la meravella i saviesa de la vida, dels nostres cossos. Les llevadores van arribar just en aquest precís instant, on ja havíem rebut el nostre fill i ens van acompanyar en el postpart immediat de la millor manera possible, com si fossin part també d’aquesta família que creixia, de fet des d’aquell moment en formen part. Per coses de la vida durant el treball de part vam tenir una interrupció i per protegir el nostre espai, el nostre moment, vam tancar la porta de casa amb clau, fet que va fer que les llevadores no poguessin accedir a nosaltres al arribar, però eren en realitat tota l’estona acompanyant-nos, les sentíem amb nosaltres. I van poder entrar quan realment les vam necessitar. Vam viure aquest fet com a quelcom positiu, tot i que no era pas el que ens havíem imaginat en un primer moment. Mai havíem projectat parir sols a casa, i ara que ho hem viscut, ens sembla la millor opció possible, si mai tornem a repetir. Per ara estem ben enfeinats.

 Ginesta i Raúl